Faig

Fagus sylvatica, el faig. Font: FloraCatalana.net

FAIG (Fagus sylvatica L.)

Per bé que no hem trobat cap exemplar de faig a les zones on hem realitzat l'herbari virtual, creiem que és important descriure-la ja que aquesta espècie constitueix un dels tres gèneres de fagàcies del nostre país.

Etimologia:

Del grec phagos, nom donat a alguns roures de glans comestibles i del llatí fagus, aplicat ja al faig, als fruits comestibles, les fages, i a la seva fusta, potser derivat de fagia, menjar.

Descripció de l'espècie:

Arbre monoic que pot arribar als 40 m d'alçada; tronc allargat, escorça d'un to gris i una capçada ampla; gemmes d'1,5-3 cm; fulles ovades, de 4-10 cm, amb 5-7 nervis paral·lels a cada costat; 8-12 estams. Les flors femenines es troben normalment de 2 en 2 envoltades d'un involucre i les masculines es disposen en una inflorescència globular pèndula; la floració es produeix entre l'abril i el maig. Els fruits, les fages, de 10-18 mm, d'un bru lluent, estan reunides de 2 en 2 dins d'una cúpula llenyosa i espinosa; La fructificació és al setembre.
Les fagedes es solen situar per damunt dels 1000 metres.

Fitosociologia

Fa boscos a l'estatge montà plujós. Les comunitats fitosociològiques que forma el faig es troben dins l'aliança Fagion. Els hàbitats CORINE que forma són els que comencen pel codi 41.1 i són Fagedes encara que també es troba mixt amb avets o pins rojos en 4 hàbitats del grup 43 que són Boscos mixtos de caducifolis i coníferes.

Usos i virtuts:

Les fulles de faig contenen fitosterina, una cera i una substància glucosídica. Els fruits contenen un 43% d'oli format per oleïna principalment. L'escorça del faig té matèries tànniques, pectina, cera entre d'altres substàncies.

Amb la fusta de faig es prepara un carbó vegetal excel·lent usat en medicina per absorbir gasos en fermentacions intestinals anormals. Aquest mateix carbó, que és tou i desinfectant, serveix com a dentífric bucal excel·lent. Fins i tot, s'havia usat en casos d'enverinaments com a primers auxilis.
Per destil·lació seca de la fusta es pot extreure la brea de faig i, a través de més destil·lacions fraccionades, el guaiacol. Aquestes dues substàncies van ser usats a principis de segle xx per combatre la tuberculosi.

S'havien atribuït capacitats febrífugues a l'escorça del faig en decocció, però sembla que seria fruit de la imaginació popular. Ara bé, l'oli comprès dins les fages és comestible. Per tant, si com es diu les llavors del faig contenen principis tòxics, aquests no són pas presents en aquest oli, sinó al bagàs (remòlta o residus) resultant de la seva extracció.