INTRODUCCIÓ
Aquest blog recull el treball i l'herbari virtual de l'assignatura Plantes Vasculars. Més concretament, el nostre grup ha escollit la família de les fagàcies que, al nostre país, ve constituïda per 3 gèneres: Quercus, Castanea i Fagus. En aquesta introducció s'expliquen els trets bàsics d'aquesta família, mentre que s'ha preparat una pàgina per incidir en aspectes de cadascun dels gèneres ja esmentats. Com es pot veure, el blog conté dues pàgines més. En una hi ha una clau de determinació de fagàcies i en l'altra s'hi poden visualitzar les fitxes de l'herbari virtual que hem realitzat a dues zones del Gironès. Les fotografies d'aquest blog són pròpies a no ser que s'especifiqui el contrari.
La família de les fagàcies
Les fagàcies és una família de plantes vasculars, dins l'ordre de les fagals.
Edat de la família: Les estimacions diuen que la família de les fagàcies es va formar fa 84 - 37 m.a. El fòssil més antic de la família data de 90 m.a.[2]
 |
| Figura 1: Distribució de les fagàcies a nivell mundial [2] |
Distribució: És una família cosmopolita, tot i que no creix en les regions intertropicals i al sud d'Àfrica. (Figura 1) [2]
Morfologia: En general la família està formada per arbres monoics caducifolis o perennifolis, tot i que també existeixen formes dioiques o arbustives. Principalment, les fulles són simples o alternes, el marge de la làmina pot ser enter, serrat o dentat. [3]
Flors: Les flors masculines es disposen en dicasis formant una inflorescència de tipus ament o, amb menys freqüència, de tipus espiga o glomèrul. Les flors femenines són solitàries o en grups de tres i cobertes parcialment o totalment per una estructura anomenada cúpula. Les flors són petites i unisexuals i la majoria presenten un periant de 6 tèpals lliures o soldats. Les flors masculines presenten un androceu de 5 a molts estams. Les flors femenines solen presentar un gineceu amb 3 carpels soldats i ovari ínfer. [3]
Pol·len: Els grans de pol·len són aperturats, poden ser colpats o colporats. La pol·linització és anemòfila o, més rarament, entomòfila. [2]
 |
| Figura 2: Inflorescències i fruits dels 3 gèneres principals de fagàcies. [5] |
Fruit: El fruit és una núcula amb el pericarp coriaci i rarament és una sàmara. A l'interior només apareix una sola llavor per avortament de les altres. Les llavors no tenen endosperma i les substàncies de reserva s'acumulen als cotilèdons. Els fruits tenen poca capacitat de germinació i dispersió, es dispersen generalment per diszoocòria per mitjà de l'activitat dels rosegadors. [3]
Principis químics: Normalment presenten proantocianidines, flavonoides i àcid el·làgic. Gairebé no sintetitzen alcaloides. Poden acumular cristalls d'oxalat càlcic a les cèl·lules parenquimàtiques. [3]
Fisiologia: Fan la fotosíntesis del tipus C3. [3]
Classificació durant el segle XX: durant el segle XX les fagàcies no es considerava una família prou evolucionada com per pertànyer a la subclasse de les ròsides, segurament pel fet de no tenir pètals. Segons el sistema de classificació de Cronquist l'ordre de les fagals estava compost per les famílies Balanopaceae, Ticodendraceae, Fagaceae, Nothofagaceae i Betulaceae. Aquest ordre pertanyia a la subclasse de les Hamamelidae (Cronquist, 1981).
Classificació actual: Segons el sistema de classificació actual APG III, la família de les fagàcies inclou al voltant de 670 espècies de 7 gèneres acceptats diferents: Castanea, Castanopsis, Chrysolepis, Fagus, Lithocarpus, Quercus i trigonobalanus. Hi ha 2 subfamílies: la Fagoideae i la Quercoideae. Actualment les fagàcies pertanyen a l'ordre de les fagals i es troben dins les ròsides més evolucionades (Figura 3). El gènere més diversificat és Quercus amb 400 espècies. [2]
 |
| Figura 3: Arbre filogenètic de les eudicotiledònies. [2] |
Ecologia i hàbitat: Formen boscos monoespecífics o mixtes en climes freds o temperats. Les espècies característiques del clima mediterrani són de fulla perenne com l'alzina (Quercus ilex). [3]
Principals espècies a casa nostra: Tot i que la família de les fagàcies presenta una gran riquesa d'espècies, a Catalunya només n'apareixen de forma espontània 10 espècies dels tres gèneres principals (Fagus, Castanea i Quercus): Fagus sylvatica, Castanea sativa (àmpliament naturalitzat), Quercus ilex, Quercus suber, Quercus coccifera, Quercus robur subsp. robur, Quercus pubescens, Quercus petraea, Quercus canariensis, Quercus faginea subsp. faginea i Quercus cerrioides (és un híbrid entre el roure de fulla petita i el roure martinenc). [1 i 3]; (Pascual, 2010)
Utilitats: És molt preuada la fusta del faig (Fagus sylvatica) per fer mobles, parquets i peces tornejades; la del castanyer (Castanea sativa) per fer mobles, bótes i tanques i la dels roures (Quercus) per fer mobles, bótes i parquets. La fusta de l'alzina (Quercus ilex) s'ha fet servir per fer-ne eines i mànecs i, també, durant molts anys se n'ha fet carbó. A més, de les sureres (Quercus suber) se'n extreu el suro. Les castanyes de Castanea sativa són comestibles i apreciades. Finalment, les fages dels faigs (Fagus) i les aglans de les alzines (Quercus) són riques en olis i serveixen per alimentar el bestiar. [3 i 4]; (Pascual, 2010).
Bibliografia
De Bolòs, O. (2000). Flora manual dels Països Catalans. (2a edició). Barcelona: Pòrtic.
Font i Quer, P. (2016). Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. (1a nova edició). Barcelona: Península.
Pascual, R. (2010). Guia dels arbres dels Països Catalans. (8a edició). Barcelona: Raval edicions.
Webgrafia
[1]Flora Catalana. (2016). Família
fagàcies. Recuperat des de http://www.floracatalana.net/
[2]Stevens, P. F. (2012). Angiosperm Phylogeny Website.
Recuperat des de http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/
[3]UBWeb. (2016). Natura
digital. Recuperat des de http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/
[4]Universitat de les Illes Balears.
(2007). Herbari virtual del mediterrani occidental. Recuperat des
de http://herbarivirtual.uib.es/
[5]Vilar, L. (2014). 5.6
Angiospermes IIIb. [apunts acadèmics]. UdGMoodle