 |
| Alguns castanyers entre roures africans a Santa Afra (Sant Gregori, Gironès) |
CASTANYER (Castanea sativa Mill.)
Etimologia:
Del grec kastanea, nom aplicat al castanyer i a les castanyes, potser derivat de l'armeni kast, castanya, o de la ciutat Kastanea, a l'Àsia Menor; 1 espècie.Descripció de l'espècie:
Arbre corpulent, caducifoli de fins 30 m (o reduït a una soca amb nombrosos rebrots joves quan és sotmès a explotació), d’escorça llisa i brunenca. Té una capçada ampla. Les fulles són oblongo-lanceolades, agudes, glabres, de 10-25 × 5-8 cm, serrades al marge. Les flors masculines es troben reunides en aments de 10-20 cm. Els fruits fan de 2-3,5 cm. Coberta dels fruits (les castanyes) espinosa que conté fins a tres castanyes.Fitosociologia
Boscs caducifolis
(introduït en temps antics i naturalitzat) de substrat silici de terra baixa
fins als Pirineus (50-1.500 m). Primavera-estiu, cc. En el nostre cas, l'hem
trobat formant part de les rouredes submediterrànies, concretament en l'hàbitat
CORINE 41.744 Boscos de
roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic
septentrional i olositànic que es relaciona amb els sintàxons Carici-Querceteum
canariensis O. Bolòs 1954 i Sorbo-Quercetum
canariensis O. Bolòs 1959. Ara bé, els castanyers també
formen l'hàbitat CORINE 41.9 Castanyedes, acidòfiles, de la
muntanya mitjana i de terra baixa.
 |
| Fulles i coberta espinosa dels fruits del castanyer |
Usos i virtuts:
L'escorça i la llenya del castanyer, i en menor proporció les seves fulles, són astringents a causa dels tanins que contenen i per aquesta raó s'usen per combatre bronquitis, faringitis i diarrees. En gargarismes i col·lutoris (glopeigs) serveix contra les inflamacions de la gola i per a reforçar les peces dentàries. Amb la mateixa finalitat s'usen els aments de flors masculines i la clova de les castanyes.Algun remei popular explica que es prepara una decocció d'un parell d'unces (1 unça ≈ 55 grams) d'escorça i/o fulles en 1 L d'aigua durant 15 min. La decocció —colada i endolcida— es pren de 3 a 4 tasses al dia per a tallar la diarrea. Per a fer gargarismes i com a col·lutori no s'endolceix pas. Una altra decocció feta amb aments de flors masculines de castanyer, baies de nabius i salicària que es pren a tasses com l'anterior s'usa també per a tallar diarrees. Segons Quer, amb les castanyes mòltes i les llavors del cascall i usant decocció de regalíssia es pot obtenir una mena d'orxata molt útil contra la infecció d'orina.
A més a més, el castanyer és àmpliament cultivat pels fruits i per obtenir fusta; entre altres utilitats la fusta és apreciada per a fer bótes per al vi.