Clau de determinació
En aquesta pàgina s'hi troba dues claus de determinació d'espècies de fagàcies. En la primera es distingeixen els 3 gèneres de fagàcies presents a casa nostra (Fagus, Castanea i Quercus), i la segona permet distingir entre algunes de les espècies del gènere Quercus del nostre país. És una clau simplificada; hi manquen el roure reboll (Q. pyrenaica) i el roure valencià o roure de fulla petita (Q. faginea). Per a més detall i la possibilitat d'identificar totes les espècies del gènere Quercus, consulteu De Bolòs, O. (2000). Flora manual dels Països Catalans (2a edició). Barcelona: Pòrtic.
FAM. DE LES FAGÀCIES [3 gèneres] Arbres o arbusts (cas del garric) perennifolis o caducifolis amb flors simplificades, sense sèpals ni pètals, les masculines reunides en aments, mentre que les femenines són solitàries o en grups de tres i cobertes parcialment o total per una estructura esquamosa o espinosa anomenada cúpula.
FAM. DE LES FAGÀCIES [3 gèneres] Arbres o arbusts (cas del garric) perennifolis o caducifolis amb flors simplificades, sense sèpals ni pètals, les masculines reunides en aments, mentre que les femenines són solitàries o en grups de tres i cobertes parcialment o total per una estructura esquamosa o espinosa anomenada cúpula.
1. Fulles de marge enter i pilós; fruit totalment inclòs dins una coberta
amb dents poc espinoses; flors masculines reunides en una estructura
globosa; gemmes hivernals molt allargades (1,5-3 cm ) ........................................................ FAIG
1. Fulles dentades o lobades; fruit amb una coberta en forma de didal o bé espinosa;
flors masculines reunides en aments allargats; gemmes ovoides i curtes
2. Fruits (castanyes) tancats en grups de 1-3 dins una coberta espinosa;
fulles de 10-25 cm , fortament serrades ................................................................ CASTANYER
2. Fruits (glans) embolcallats cadascun fins a la meitat per una coberta en forma
de didal; fulles dentades o lobulades, sovint més petites..................................................................................GARRIC, ALZINA, SURO i ROURES
FAIG, fait (Fagus sylvatica) [del grec phagos, nom donat a alguns roures de glans comestibles i del llatí fagus, aplicat ja al faig, als fruits comestibles, les fages, i a la seva fusta, potser derivat de fagia, menjar; 1 espècie].
Arbre caducifoli de fins 40 m , d’escorça llisa i d’un color gris clar. Fulles el·líptiques de 5-10 cm . Coberta del fruit que s’obre en quatre peces. Boscos caducifolis de l’estatge montà (500 - 1 800 m ). Primavera, cc.
Els fruits del faig (les fages) són comestibles i se n’havien extret olis per a cuinar. La fusta s’utilitza per fer mobles.
CASTANYER (Castanea sativa) [del grec kastanea, nom aplicat al castanyer i a les castanyes, potser derivat de l'armeni kast, castanya, o de la ciutat Kastanea, a l'Àsia Menor; 1 espècie].
Arbre caducifoli de fins 30 m (o reduït a una soca amb nombrosos rebrots joves quan és sotmès a explotació), d’escorça llisa i brunenca. Fulles de 10-25 ´ 5-8 cm , serrades al marge. Flors masculines reunides en aments de 13-30 cm . Coberta dels fruits (les castanyes) espinosa que conté fins a tres castanyes. Boscos caducifolis sobre substrat silici de terra baixa als Pirineus (50 - 1 500 m ). Primavera-estiu, cc.
Àmpliament cultivat pels fruits i per obtenir fusta; entre altres utilitats la fusta és apreciada per fer bótes per al vi. Els tanins de l’escorça i de les fulles li atorguen propietats astringents i se'n fan preparats per tractar la faringitis, la bronquitis, les diarrees…
GARRIC, SURO, ALZINA i ROURES (Quercus) [7 espècies]. Gènere on són freqüents les hibridacions entre espècies, la qual cosa dificulta la determinació d'alguns exemplars, sobretot en els roures; l'híbrid entre l'alzina i el suro rep el nom de surolí i també d’alzina surera (Q. × morisii). L'escorça dels roures (sobretot la del roure de fulla gran) conté tanins i és medicinal (astringent, antidiarreica...). A les branques dels roures sovint hom hi pot veure gal·les produïdes per diverses espècies d’insectes (sobretot himenòpters) que tenen formes diverses i que popularment s’anomenen ballarucs, macurelles o botxes, i pel seu elevat contingut en tanins es fan servir per adobar en la indústria pelletera.
GARRIC, COSCOLL, garulla, garolla, aurinella (Quercus coccifera) – Matollars arbustius (garrigues) i pinedes clares, del litoral a la Garrotxa (0 - 600 m ). Primavera. cc.
Dita coscoll perquè les branques porten els insectes quermes, del grup dels còccids, coccum en llatí. Els quermes (o grana) abans es feien servir per tenyir i donava el color grana o carmesí.
SURO, curoc, suire, alzina surera (Quercus suber) – Boscos (suredes) i brolles arbrades, sobre substrat silici, del litoral al Ripollès (0 - 1 200 m ). Primavera. cc.
El suro que s’extreu del tronc s’utilitza per la producció de taps d’ampolla i materials aïllants; també s'havia aprofitat l'escorça que hi ha entre el tronc i el pelagrí, que s'utilitzava per tenyir, el quebratxo. Popularment emprat a les Gavarres com antisèptic per curar les ferides dels peladors de suro.
ALZINA, aulina (Quercus ilex) – Boscos (alzinars), a totes les comarques (0 - 1 300 m ). Primavera. cc.
La fusta dóna un carbó de gran qualitat (té un elevat poder calorífic) i es feia servir, entre d'altres usos, per fabricar rodes de carro, els mànecs de les eines del camp. L’escorça s’utilitzava per combatre la diarrea, per a l’extracció de tanins per a la indústria pelletera, i també brees i quitrans per a impermeabilitzar i calafatar vaixells. Popularment emprada a les Gavarrres per alleugerir el dolor dels peus cansats, i al Ripollès la infusió de fulles per deixar de veure vi.
ROURE MARTINENC (Quercus pubescens, Q. humilis) – Boscos caducifolis, a totes les comarques (0 - 1 600 m ). Primavera. cc.
Martinenc és el nom que donen a aquest roure a la plana de Vic, potser perquè les glans cauen al novembre, per Sant Martí.
Popularment emprat a les Gavarres com antiasmàtic per combatre la bronquitis.
En terrenys silícics de terra baixa creix també el roure africà (Q. canariensis) les fulles del qual tenen la forma del ferro d'una llança i es mantenen verdes part de l'hivern; es diferencia també del roure martinenc perquè els pèls de les branques i els de sota les fulles cauen aviat i llavors la cara inferior de la fulla queda d'un color blanc blavós; la majoria d'individus que es troben, però són híbrids i tenen caràcters intermedis amb el roure martinenc.
ROURE PÈNOL (Quercus robur) – Boscos caducifolis humits de la Selva al Ripollès (100 - 1 200 m ). Primavera. r.
La fusta és de gran qualitat i s'utilitza per fer bótes de vi i licors; antigament també va ser molt utilitzat en la construcció naval.
ROURE DE FULLA GRAN, roure sessiliflor (Quercus petraea) – Boscos caducifolis sobre substrat silici, a totes les comarques (50 - 1 800 m ). Primavera. r.
A baixa altitud, a les comarques de la Selva i del Gironès, es fa la subsp. huguetiana, de fulles molt grosses amb 7-12 parells de nervis secundaris, mentre que la subespècie típica, pròpia de muntanya, té fulles de 5-13 cm amb 5-7 parells de nervis secundaris.
La fusta és de gran qualitat i es fa servir per fer mobles.
Sovint s’ha citat també el roure cerrioide (Q. × cerrioides, potser un híbrid entre Q. pubescens i Q. faginea, el roure valencià o roure de fulla petita que no creix les nostres comarques), un roure de fulles petites i fulles fortament dentades; tanmateix caldria confirmar aquestes citacions.